dijous, 14 de març de 2013

Reflex


I en el reflex desdibuixat entenem que no tot és clar, 
com la vida mateixa.

18 comentaris:

  1. De vegades millor no veure-ho amb total claretat.

    ResponElimina
  2. No hi ha res clar. Més ben dit, jo no veig res clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure-ho clar és sinònim de moooolta seguretat no?? A mi ara mateix això em manca....

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies Carme! Clar que te la deixo, tota teva. Ptons!

      Elimina
    2. Ja està, és un blog de reflexos, un experiment literari...

      Aquí: http://lestornes.blogspot.com.es/2013/03/he-silencis-que-fulls-blanc-immensos.html

      Elimina
    3. Que bonic Carme!!!! Gràcies!

      Elimina
  4. Em deixes aquesta imatge, Alba? per posar-la al meu blog?

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Diuen que en boca cerrada no entran moscas.... :-))

      Elimina
  6. Mirant aquesta foto no sé si necessito tornar a graduar-me la vista! ;p Ai, Alba, tant de bo tot fos més clar. Tot i que a vegades ens entestem a enfosquir-nos nosaltres mateixos! Compte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí... de fet som nosaltres mateixos els que ens entestem en veure-ho fosc... sóm irremeiables! ;.)

      Elimina
  7. Em pensava que no m'havia posat les lents! Quan no les duc i hi veig borrós sempre tinc molta inseguretat, és curiós però que en aquesta fotografia això no passa. De vegades va bé de canviar el punt de vista, o de desdibuixar-lo. Molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan agafes les teves pors i inseguretats i les plasmes en una fotografia o un vers, llavors, tot es torna més clar no? sembla que desapareguin una miqueta.... és una arma que tenim Sílvia! Aprofitem-la! Ptonets!

      Elimina
  8. "nototesclar" és tan cert que hauria de ser una paraula!...Bona combinació foto i text, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem d'acostumar-nos a viure immersos dins d'aquest "nototesclar"! Una llàstima.... però ben real! Ptons!

      Elimina